Rosario Pi (cat)
- Detalles
- Categoría: Les Dones Cineastes
- Prensa: Martes, 20, Agosto 2024 17:48
- Gestor(a): Joaquin Caballero Tuset
- Visitas: 214
Barcelona, 28 de juliol, 1899.
Va enfrontar des de jove l'adversitat d'una paràlisi que va deixar seqüeles en forma de coixesa permanent, requerint l'ús de calçat especial i un bastó tota la seva vida. Va iniciar com a empresària amb un negoci de roba interior femenina a Barcelona, que lamentablement no va prosperar i va tancar.
No obstant això, és coneguda pel seu treball en el guió de Dotze homes i una dona (1934) basat en un va trobar l'èxit en l'àmbit cinematogràfic gràcies al suport financer d'Emilio Gutiérrez Bringas i Pedro Ladrón de Guevara, els qui van recolzar la creació de la Productora Star Films, on Pi va assumir la presidència. Entre 1931 i 1935, Star Films va produir notables pel·lícules sonores de directors destacats com Edgar Neville, Benito Perojo i Fernando Delgado de Lara.
A més de produir, Rosario Pi incursionó com a directora i guionista en la història de Wenceslao Fernández Flórez. Va dirigir també l'adaptació de l'òpera El gat muntès de Manuel Penella en 1935, notable pel seu estil avantguardista i elements surrealistes que la relacionen amb tendències cinematogràfiques posteriors com les de Luis Buñuel.
En 1937, va rodar “Molins de vent”, la projecció del qual va ser censurada en la zona republicana a causa de la seva simpatia amb el bàndol revoltat durant la Guerra Civil Espanyola. Posteriorment, es va exiliar a París amb l'actriu María Mercader, on van trobar oportunitats en la indústria cinematogràfica italiana en Cinecittà. Mercader més tard es va casar amb el director Vittorio de Sica.
Després de la guerra, van intentar tornar a Espanya sense èxit. Rosario Pi, encara que sempre va tenir el desig de dirigir novament, va tornar al negoci de la moda i més tard va obrir un restaurant a Madrid, on va morir en 1967.
Del seu treball podem destacar: La seva experiència en el teatre la va portar a adaptar obres de teatre i operetes per a la pantalla gran. La música va jugar un paper important en les seves pel·lícules, especialment en "El Gat Muntès". Sabia treure el millor dels seus actors, molts dels quals eren coneguts en el teatre. El seu estil visual era clàssic i tradicional, influenciat pel cinema mut i el teatre. Se centrava en la història i el desenvolupament dels personatges.
1. "Rosario Pi: una pionera del cinema espanyol" de María Félix López (2017)
2. "Història del cinema espanyol" de Román Gubern (2014)
3. "Cineastes espanyoles pioneres" de María Luisa Blanco (2019)
4. "Rosario Pi: la primera dona directora de cinema sonor a Espanya" de Juan Carlos González (2015)
5. IMDb (Internet Movie Database)
6. FilmAffinity
7. Cineuropa
8. Revista d'Estudis de Cinema (número 12, 2017)
9. La Vanguardia (article de 2017)
10. El País (article de 2015)
